Vés al contingut

Terra i Llibertat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'organització revolucionària russa. Si cerqueu la pel·lícula de Ken Loach, vegeu «Terra i llibertat (pel·lícula)».
Infotaula d'organitzacióTerra i Llibertat
(ru) Земля и Воля Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaNaródnik Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1861
1876
FundadorAleksandr Aleksandrovič Serno-Solov'evič (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1864
1879 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaGueorgui Plekhànov Modifica el valor a Wikidata

Terra i Llibertat[1] (en rus: Земля и Воля, Zemlià i Vólia) fou una organització clandestina nascuda a Rússia el 1861, que va existir fins al 1864. Un dels seus objectius era la preparació d'una revolució camperola. Entre els seus organitzadors hi havia N.N. Obrutxev i S.S. Rimarenko entre d'altres.

Les bases programàtiques es van realitzar amb les idees d'Aleksandr Guertsen i Nikolai Ogariov. Un dels objectius més importants de l'organització fou la convocatòria d'un congrés del poble sense distinció de classes.

Desapareguda l'organització, novament s'organitzà el 1876 com una organització populista, que incloïa treballadors com Aleksandr Mikhailov, Gueorgui Plekhànov, Dimitri Lizogub, incorporant més endavant Serguei Stepniak-Kravxinski, Nikolai Morozov, Sofia Peróvskaia i Lev Tikhomirov. L'organització va existir fins al 1879, per després dissoldre's. L'ala terrorista va formar una nova organització, Naródnaia Vólia, mentre que la branca populista es va organitzar a Repartició Negra.

Crítica leninista

[modifica]

Lenin titllà l'organització de petitburgesa i considerà que partien de la idea equivocada que la principal força revolucionària del país era la pagesia i no la classe obrera» i que el camí cap al socialisme s'articularia a través d'aquesta sent possible enderrocar el poder del tsar i dels terratinents tan sols mitjançant revoltes camperoles.[2]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Yarmolinsky, Avrahm. «Cap. 11: Land and Liberty». A: Road to Revolution: A Century of Russian Radicalism (en anglès), 1956. 
  • Ogonovskaya, I.S. У-Фактория. История России: Универсальное пособие для школьников и абитуриентов (en rus), 2004, pàg. 939. 
  • Lenin. ¿Qué hacer? Problemas candentes de nuestro movimiento (en castellà). L'Havana: Editorial de Ciencias Sociales, 2005. ISBN 959-06-0740-3.